Comencem l’anàlisi
de personalitats polítiques per un dels personatges del moment, Kim Jong Un,
descendent de Kim Jong Il, actualment governador (si se’n pot dir així) de
Corea del Nord.
Val la pena
recordar que des de el regnat del seu pare, el seu estat es troba sota una
dictadura militar forta, que converteix el país en un dels més aïllats del món,
amb severes restriccions a per entrar-hi i per sortir-hi. La premsa també hi es
fortament censurada, i l’industria militar és el sector capdavanter del país,
amb un servei militari obligatori i un adoctrinament de la societat sever.
Per tant, podem
calificar Kim Jong Un de dictador autoritari pels seus actes, acompanyats per
la seva imatge. Cabell curt i rapat, expressió seria (és realment difícil
trobar una foto seva somrient) i vestimenta sempre de tons grisos i foscos, com
la resta de la població i del país, trist i seriós. A més, els seus discursos
acaben sempre amb la salutació militar com veiem a la foto. Podríem dir que,
tot i no saber quin règim imposa al seu país, podríem deduir el caire del
govern de Kim Jong Un només pel seu aspecte.
Al costat oposat hi
trobem el recentment mort Hugo Chávez, paradigma de l’apropament al seu poble.
Chávez va ser un dels principals representats del socialisme a Llatinoamèrica,
juntament amb el seu amic íntim Fidel Castro. Tot i tenir un passat militar
similar al del líder nord-coreà, només per la seva imatge hi trobem diferents
modes de governar un país. Mentre que Kim Jong Un utilitza el recurs de la por
per sotmetre el seu país, el veneçolà era un polític proper al poble, com
deduïm de la seva imatge.
Camisa de vestir, però no de forma elegant, i
samarreta interior, curiosament amb els colors de la bandera de Veneçuela.
Aquesta combinació de colors era usualment portada per Chávez que inclús tenia
un xandall amb la bandera del seu país. A més, el gest somrient i senyalant
probablement a algú dels seus seguidors ens dona una imatge de proximitat i
complicitat extrema al seu poble, que xoca amb la distància que mostra Kim Jong
Un, al qual és difícil veure entre els seus ciutadans sense una postura de
superioritat que mai veuríem en Chávez.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada