Comparació Publicitat Turística Ibérica.

A continuació analitzarem les campanyes publicitàries turístiques d'Espanya i Portugal. No hi ha dubte de que el turisme és un sector clau en ambdosos paisos, que tenen certes similituds però també grans diferències. Tant Espanya com Portugal intenten vendre la seva realitat de formes molt diferents. Agafem aquest anunci com a exemple de la campanya realitzada per la marca Espanya, amb l'eslògan I Need Spain.

Com veiem, visualment es mostren entorns idílics, gairebé amb un toc màgic, com podem veure en aquest cas o en l'anunci ambientat en la nit. Predominen les línees corbes i la combinació de colors vius. En aquest cas hi trobem una combinació suau de colors i formes que fuguen a l'horitzó, amb diverses persones a la platja prenent el sol. Aquest punt de fuga ens porta a llegir el lema d'aquest anunci, "La siesta no es para dormir, es para soñar". D'entrada hi trobem una tipografia desenfadada, utilitzada a tota la campanya, que li treu serietat a l'anunci. Això no es un fet negatiu, ni molt menys, ja que va a conjunt amb la idea que es vol vendre d'Espanya, un lloc màgic on les obligacions queden apartades. El text també va estretament relacionat amb aquesta intenció de vendre el nostre país com a un lloc on poder descansar i disfrutar, venent així dos dels nostres elements més coneguts, les immenses platges i la tan famosa 'siesta'. 

Donat l'important pes de la platja en aquest anunci, aprofitarem per comparar-lo amb una producció dins de la campanya de Portugal que també es basa en aquest recurs natural.

Com veiem, l'element central de la campanya segueix sent el mateix, la platja, però el tractament de la imatge es totalment diferent. En el cas de Portugal s'aposta per la composició de diverses fotografies muntades en continuitat. Tot i que la forma de la platja segueix mantenint línees corbes, les divisions de les imatges, així com les muntanyes i l'horitzó fan que la linea recte predomini, que connotativament dóna una imatge de serenor, respaldada també per una tipografia recte, sense inclinació com en el cas de la campanya espanyola. Els tons no són tan vius com en el seu homónim ibéric restant-li màgia a la campanya peró donant-li una serietat que va en la línea de tota la campanya portuguesa.

Altres anuncis en els quals s'aprecia aquesta dualitat entre imaginació, llibertat i màgia contra quietud, calma i seriositat són els anuncis artístics i culinaris. Mentre que en el cas portugués es segueix utilitzant el recurs de diverses fotografies unides, en els quals es mostren diverses construccions ubicades al seu país, de línies rectes i sense sensació de moviment, a la campanya espanyola passa totalment el contrari. Nomes es mostra una sola construcció artística, de línies corbes, amb dinamisme i colors vius, gairebé irreals, i utilitzant persones dins de la publicitat, fet que trobem constantment en el cas espanyol i per contra no trobem en el cas portugués.

Amb la campanya gastronómica passa gairebé el mateix, mentre que Turismo de Portugal mostra els elements de la cuina portuguesa, centrant-se en el peix fresc, I Need Spain dóna protagonisme a un dels nostres cuiners més internacionals, Ferràn Adrià, en una representació que podríem considerar gairebé un bodegó (d'aquí l'eslògan "El arte aquí no està solo en los museos")

Fins i tot en temes menys formals i més institucionals podem trobar-hi diferències, sobretot en el logotip. Tot i que ambdosos utilitzen els colors institucionals del seu país, el logotip de I need Spain és més atrevit, té una forma més abstracte, una tipografia més original i sobretot està formulat en anglés. el que li dona un toc d'obertura cap al extranger, mentre que el logotip de Turismo de Portugal és més clàssic, amb tipografia més conservadora i podríem dir que més discret.

En definitiva, l'aposta espanyola plasmada en aquests cartells per la màgia, l'extraordinari i la diversió xoca amb la proposta menys arriscada de Portugal, on no es deixa tant a la imaginació i s'aposta per la calma, l'elegància i la serenor. No es pot entrar a valorar quin dels dos models és més apte, tot i que el que si es pot garantir és que les directrius donades als publicistes han estat correctament seguides ja que en ambdos casos es trasmet la imatge desitjada perfectament.