La publicitat sempre ha estat estretament lligada a l'art, inspirant-se sovint en aquest per crear diverses campanyes. Fins i tot, podríem argumentar que certes creacions publicitàries tenen tal càrrega estètica i creen un impacte tan important com per considerar-les en si mateixes creacions artístiques.
En aquesta publicitat del fabricant de material escolar Staedler hi trobem el primer cas, la utilització de recursos del mon artístic amb un objectiu publicitàri. La publicitat es nodreix del que l'envolta, tant de la societat com de les seves representacions, i l'art no podia ser una excepció. Es per això que moltes campanyes s'inspiren en aquest camp, com en el cas que ens ocupa, on la punxa del llapis forma la famosa Sagrada Familia. Pero Staedler no innova ni molt menys empreant elements artístics o adaptant-los com els hi convé als publicistes, com veurem a continuació:
Resulta impossible no recordar al veure aquesta publicitat de la coneguda marca d'ulleres Ray-Ban el pop art popularitzat per Andy Warhol a la seva sèrie de retrats de Marilyn Monroe. El pop art ha estat una de les tendències artístiques més emprades per als publicistes per la seva càrrega visual basada en colors llampants. Però realment, les publicitats que agafen elements artístics, són realment un intent de trobar inspiració o formen per si mateixes representacions artístiques?
En aquest cas trobem un anunci de Peugeot, en el qual identifiquem ràpidament l'us d'una tipografia associada clarament al moviment 'hippie', així com uns colors que ens recorden al pop art, que repeteixo, és una clara font d'inspiració per a moltes publicitats. Però, realment, si no hi trobèssim un logotip, podriem considerar aquesta imatge art? És a dir, si aquesta imatge no tingués un propósit comercial, ens trobaríem davant d'una representació artística que podria ser confosa dins d'un corrent?
Un altre dels casos en els quals hi trobem aquesta dualitat publicitat-art és aquest anunci de Ray-Ban, que clarament podria ser considerada una obra d'art pertanyent al pop-art, tot i que també agafa elements del cubisme en la construcció mitjançant elements geomètrics.
Així doncs, opino que la publicitat sovint es basa en elements artístic ja que és una manera "d'assegurar el tret", recordant quelcom que a l'espectador li és familiar. No obstant, cal ser un gran publicista per aconseguir l'efecte contrari i fer que una publicitat pugui ser considerada una obra d'art. En definitiva, la relació de la publicitat amb l'art és molt estreta, i sovint serà dificil discernir entre una publicitat basada en art i un art creat a partir de la publicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada